DISLÈXIA: Orientacions i activitats

Orientacions (educació primària)

• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.

Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula

Activitats per a desenvolupar la via fonològica:

• Pensar paraules que tinguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl•labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.

Activitats per a desenvolupar la via lèxica:

• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.

Activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura

• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits
• Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
• Fer lletres amb plastilina.
• Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
• Escoltar com sonen.
• Veure-les dibuixades.
• Mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.

Fonts consultades:

- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.
- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.
- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)
- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008.
- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).

La lectura amb pissarra digital

Programa para desarrollar habilidades básicas

http://orientacionandujar.files.wordpress.com/2009/02/habilidades-basicas-orientacion-andujar-1.pdf

Informe observacions sistemàtiques

DESENVOLUPAMENT MADURATIU DE LA PERSONALITAT

1. Estat emocional:

Afectivitat: es mostra segur, tranquil, inhibit, inestable, té ganes de cridat l’atenció, demostra una manca d’interès general.

Variacions emocionals: s’autocontrola, es mostra tenaç, tolerant, espontani, amable, pacífic, inquiet, sensible, impertorbable, transparent, complex, equilibrat.

2. Sociabilitat

Relació amb el mestre: comunicatiu, obert, tancat, tímid, busca la relació amb ell, està pendent de la seva presència, busca l’aprovació o reprovació de les seves actuacions, sap acceptar els avisos o rectificacions, es manifesta sensible a la censura, es mostra autònom respecte al mestre.

Relació amb els companys: acceptat, rebutjat, marginat; es mostra independent, submís, rebel, dominant, variable en es seves relacions; és el líder de la classe, li agrada captar l’atenció, accepta els companys tal com són, fa amistat amb facilitat, es mou sempre amb un grup reduït, només té un amic, va d’un grup a l’altre sense connectar amb cap, normalment est`s sol, li agrada compartir les coses, les afeccions i les alegries, es mostra agraït i tolerant en la relació comunitària.

3. Actitud i esforç

Davant el treball: li agrada aprendre, desmotivat, va seguint, rebutja els aprenentatges, es mostra atent, es cansa aviat, s’equivoca per manca de concentració.

Davant les normes: les accepta, es mostra crític, li costa complir-les.

ADQUISICIÓ D'HÀBITS I TÈCNIQUES DE TREBALL

Hàbits de treball: Sap treballar sol, acaba les feines que comença, treballa acuradament, no demostra gaire responsabilitat en la feina, necessita estímuls del mestre.
De convivència: Es mostra respectuós en el tracte, sap comportar-se sense molestar, pot treballar en silenci, guarda el torn de paraula, li costa ser respectuós en el tracte, no sap comportar-se sense molestar.

Tècniques de treball: Mostra capacitat de resum i síntesi. Utilitza tècniques de subratllat, esquemes... No té adquirir o no utilitza les mínimes tècniques de treball.

APRENENTATGES BÀSICS

1. Maduració global
Domini de cos: Té interioritzat el seu esquema corporal, no té interioritzat l’esquema corporal, té bona coordinació de moviments, té ben definida la lateralitat.

2. Desenvolupament de la intel·ligència
Raonament: Procura raonar els coneixements, sap relacionar lògicament diferents dades observades o conegudes. Li costa raonar i relacionar els coneixements.
Atenció i memòria: Demostra tenir memòria visual i auditiva. Li costa retenir els coneixements per manca de memòria.

3. Prova diagnòstica de lectura
Discriminació visual
Discriminació auditiva consonant
Correspondència acústico-gràfica de paraules
Vocabulari lector
Comprensió de frases i lectura silenciosa

4. Competència comunicativo-lingüística
Comprensió oral
Expressió oral
Lectura: comprensió lectora
Ortografia

5. Competència matemàtica
Lectura de nombres
Escriptura de nombres
Càlcul (suma, resta, multiplicació, divisió)
Resolució de problemes

                       L’especialista d’educació especial

Valoració psicopedagògica (Cicle Inicial)

Prova diagnòstica de lectura (Cabrera, F.):

• Discriminació visual
• Discriminació auditiva-consonants
• Correspondència grafema-fonema-consonant
• Correspondència acústico-gràfica de paraules
• Vocabulari lector
• Comprensió de frases i lectura silenciosa

Prova pedagògica:

• Llenguatge oral
• Lectura
• Comprensió
• Lectura de números
• Escriptura de números
• Dicta de números
• Operacions
• Problemes
• Càlcul mental

Prova percepció-visoespacial

• Figura B. De Rey

Intervenció amb alumnat amb trastorns de conducta

Amb l'alumnat

A nivell individual:

• Tenir una persona de referència (co-tutor).
• Fer un treball pedagògic d'interiorització del Reglament Intern del centre.
• Aportar idees i elements perquè l'alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
• Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
• Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
• Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
• Que disposi d'un espai per a l'expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, ...)
  Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
• Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
• Ús de les noves tecnologies o materials.
  
  

A nivell grupal

• Dissenyar unitats o crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, ...).
• Treball per projectes o centres d'interès.
• Aules d'autoaprenentatge.
• Treballar algun programa (xerrades, activitats, ...) sobre l'autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, ...
• Treball de dinàmiques de grups.
• Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
• Diferenciar del què és bullying.

Amb el professorat

• Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d'aquest alumnat.
• Conèixer la realitat social i l'entorn familiar que tenen fora de l'escola o institut.
• Comprendre els aspectes evolutius.
• Compartir la responsabilitat.
• Establir un co-tutor o persona de referència.
• Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
• Consensuar acords d'intervenció en les reunions.
• Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, disonomia o desordre escolar, ...
• Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
• Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
• Intentar crear un "reconeixement" envers l'alumne respecte a un "àrea" en la qual sigui hàbil.
  

Tutor/a

• Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
• Fer l'acollida en primer terme de l'alumne/a.
• Acompanyar l'alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
• Generar expectatives d'èxit.
• Diferenciar entre la persona i l'acte conflictiu.
• Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l'ajut del psicopedagog.
• Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
• Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
• Registre d'entrevistes.
• Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
• Ús de l'agenda escolar.
• Pactes personals o contractes pedagògics amb l'alumne/a i/o família.
• Fulls de seguiment setmanal, diari personal, ...
• Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
• Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
• Treballar el sentiment de pertinença al grup, l'autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
• Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.
  

Psicopedagog/a

• Col·laborar amb el professorat.
• Intervenció directa amb l'alumne/a.
• Establir un vincle afectiu.
• Donar orientació acadèmica i professional.
• Recollir l'historial significatiu i evolució de l'alumnat.

Equip docent

• Coordinar i consensuar pautes d'actuació davant el conflicte.
• Plantejar uns objectius mínims per assumir.
• Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
• Reunions amb altres serveis (EAP, serveis socials, etc).
• Canalitzar les intervencions a través del tutor.
• Compartir el seguiment de l'alumne/a amb un co-tutor.
• Disposar d'alternatives flexibles per a "situacions d'escapament", com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, ...) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, ...).
• Projectes singulars de centre, aules obertes, aules taller, ...

Estructures

Equip directiu

• Dissenyar un pla d'acompanyament per aquest alumnat i les seves famílies.
• Afavorir les tutories de forma estratègica.
• Preveure tutories individual en l'horari lectiu.
• Intentar menys diversificació del professorat sobretot en el primer cicle.
• Preveure un bon control dels espais buits: lavabos, passadissos, entrades i sortides, ...
• Fer una oferta de crèdits variables sobre habilitats socials.
• Establir alternatives als "partes", per exemple, més diàleg, establir mediació, depèn de la gravetat que el puguin redimir, etc.
  

Comissió d'atenció a la diversitat

• Establir criteris consensuats per determinar l'atenció de l'alumnat.
• Seleccionar l'alumnat susceptible de rebre tutorització individual.
• Establir criteris a seguir en cas d'incidències.
• Pla conjunt de l'equip docent amb l'alumne per treballar la previsió de les mesures d'atenció immediata, els límits i afavorir l'autocontrol.
• Si és el cas, supervisar i potenciar adaptacions curriculars amb planificació d'activitats motivadores properes a la realitat de l'alumne/a o més manipulatives.
• Suport del professorat d'atenció a la diversitat en espais específics fora de l'aula.
• Potenciació del treball individual i en petit grup.
• Proposta d'activitats compartides educatives o terapèutiques fora del centre.
• Reflexions dins de l'aula en el moment del conflicte.
• Reparació d'allò malmès.

Exercicis per millorar la producció fonològica

Exercicis respiratoris

• Inspirar, retenir l’aire i deixar-lo anar poc a poc.
• Inflar les galtes, retenir l’aire i desar-lo anar a poc a poc, de pressa, d’un costat a l’altre...
• Inflar les galtes i deixar anar l’aire posant la mà davant.
• Inflar un globus.
• Repirar pels dos narius, pel nariu esquerre, pel nariu dret
  

Pràxies buco-fonatòries

• Amb la boca tancada, moure els llavis amunt, avall, cap els costats.
• Igual amb la boca oberta.
• Exercicis de vibració de llavis
• Prémer els llavis
• Fe morrets i donar petonets
• Fer petonets amb els llavis amagats
• Netejar les dents amb la llengua
• Intentar treure la llengua amb les dents tancades.
  

Produccions de llenguatge dirigit

• Esenyem al nen una sèries de targetes ordenades on apareixen dibuixos d’objectes amb el seu nom. El criteri que s’ha seguit per seleccionar els dibuixos ha que les paraules tinguin ordenadament tots els fonemes de la llengua, en posició inicial, medi i final, i els grups fònics més importants del sistema.

Produccions de llenguatge repetit

• Es van dient les paraules de les targetes i el nen les ha d’anar repetint.
  

Produccions de llenguatge espontani

• S’inicia una conversa amb el nen de manera espontània i s’apunten els trets distintius o anòmals en el llenguatge infantil de 4 a 7 anys.